Informes

Consulteu els informes en format pdf:


Accediu als informes 2008 i 2010-2011 en format interactiu:


Informe:

Any de l'informe:

Descarregar Temàtica PDF

Informe 2008

Societat del coneixement

En el context de globalització actual, l'increment de la mobilitat i la reducció dels costos del transport conviuen amb una concentració creixent de l'activitat econòmica, la producció científica i la innovació a les grans àrees urbanes. Aquesta dinàmica de concentració fa que les ciutats i les xarxes de ciutats siguin els pols principals de creixement econòmic en un context en què el coneixement és el factor bàsic del nou paradigma productiu. Des de la perspectiva dels inputs de coneixement, cal destacar que Barcelona i el seu entorn compten amb un dels mercats laborals amb una massa crítica més gran d'Europa en els sectors d'alt valor afegit. Efectivament, l'any 2007 Catalunya va ser una de les cinc regions de la Unió Europea amb un nombre més gran de persones ocupades amb estudis terciaris en ciència i tecnologia i en els sectors de manufactures d'intensitat tecnològica alta i mitjana-alta, i va assolir la vuitena posició pel que fa a l'ocupació en serveis intensius en coneixement i alta tecnologia. A més, s'observa que la dinàmica de creixement de l'ocupació en aquestes activitats en els darrers anys ha estat positiva i superior a la mitjana de la Unió. Malgrat aquesta massa crítica important en el context europeu, cal continuar incrementant la participació relativa d'aquests sectors en l'economia del principat, que en diversos indicadors continua clarament per sota de les regions de referència. Un segon input per a la creació d'una societat basada en el coneixement és l'esforç destinat a la recerca i el desenvolupament, factor clau per a la millora de la productivitat i que és objectiu del Tractat de Lisboa. També en aquest camp Catalunya està fent un avenç significatiu, ja que en el període 2001-2005 va ser la sisena regió de la Unió Europea pel que fa al creixement de la intensitat en recerca i desenvolupament. Amb tot, el pes de la despesa interna total destinada a R+D sobre el PIB del Principat (que l'any 2007 va assolir l'1,48 %) continua sent inferior al conjunt de la Unió Europea, el Japó o els Estats Units (amb unes intensitats de l'1,84, el 3,20 i el 2,62 % l'any 2006) i està lluny de l'objectiu de Lisboa per al 2010 (3 %). Quant a les infraestructures, el mapa de la recerca i la innovació elaborat recentment per Barcelona Activa detecta a Barcelona i el seu entorn metropolità 113 centres tecnològics i de recerca, 36 entitats de finançament, 27 organitzacions de suport, 19 infraestructures d'innovació i 69 empreses d'èxit innovador, xarxa que situa el territori metropolità en una bona posició per millorar el rendiment en activitats de R+D i la seva aplicació productiva. La comunitat universitària que té l'àrea de Barcelona és una de més importants d'Europa. L'any 2008, la Universitat de Barcelona (UB) ha estat reconeguda per tercer any consecutiu com a única universitat de l'Estat espanyol entre les 200 universitats més ben valorades del món i entre les 100 primeres d'Europa, segons l'Academic Ranking of World Universities (ARWU), que publica anualment la Universitat Jiao Tong de Shanghai. Cal continuar avançant en la millora de la formació del capital humà i el seu encaix amb les demandes de l'entorn social i econòmic. Pel que fa als indicadors d'output de coneixement cal destacar que Barcelona es va situar com a setena ciutat europea i vint-i-una del món pel que fa al nombre de publicacions científiques l'any 2007, després de registrar un creixement de dos dígits. La progressió de la recerca d'alt nivell en els darrers anys ha estat reconeguda per la prestigiosa revista Nature, que en l'article «Catalonian Powerhouse», de juliol de 2008, posa de manifest que Barcelona emergeix com a veritable hub mediterrani en el camp de la ciència per la qualitat dels seus centres de recerca i infraestructures i per la capacitat de captació, recuperació i retenció de talent que té actualment Catalunya. El pes de les exportacions de manufactures TIC sobre el total a la província de Barcelona supera clarament, l'any 2007, el de potències econòmiques com ara França, Canadà o Itàlia i se situa a un nivell similar al d'Alemanya, però inferior a la mitjana de l'OCDE. Altres indicadors d'outputs, com ara la implantació del comerç electrònic a les empreses, també mostren la necessitat de continuar avançant en la transferència del coneixement al món productiu. Partint d'aquesta realitat, les administracions i els principals agents del país han intensificat el seu compromís amb el desenvolupament de l'economia del coneixement. En l'àmbit català, el Govern de la Generalitat, els partits polítics amb representació parlamentària, les universitats i els agents econòmics i socials més representatius han signat el mes d'octubre de 2008 el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació, que té l'objectiu de convertir Catalunya en un pol europeu capdavanter en recerca i innovació en l'horitzó 2020. Entre altres coses, el pacte fixa l'objectiu de destinar el 2 % del PIB català a R+D i el 3,75 % a R+D+I el 2010, i situar aquests percentatges en el 3 % i el 4,5 %, respectivament, el 2017. D'altra banda, per fer de Barcelona una pista d'aterratge del coneixement, a principis de 2009 l'Ajuntament, la Cambra de Comerç de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat Politècnica de Catalunya, la Universitat Pompeu Fabra i la Universitat Ramon Llull han signat un conveni que dóna llum al programa Barcelona, Recerca i Innovació, un compromís de col·laboració entre institucions, universitat i empresa per millorar el posicionament de la ciutat i la seva àrea metropolitana com a zona captadora de talent a escala mundial. La tendència de fons vers un desenvolupament creixent de l'economia del coneixement i la innovació a casa nostra es veurà reforçada l'any 2009 per dos esdeveniments singulars. El mes de juny se celebra a Barcelona la cimera HIT (Hothouse for Innovation and Technology), un esdeveniment que aposta per un format i un concepte nous per impulsar la innovació amb projectes internacionals en sectors estratègics que reunirà gurus de la innovació, emprenedors i inversors internacionals i que s'orienta a tres sectors amb un gran potencial de creixement: les telecomunicacions, les energies netes i renovables i la biotecnologia. D'altra banda, el 2009 és l'Any Europeu de la Creativitat i la Innovació, impulsat per la UE per conscienciar sobre la importància d'estimular el potencial creatiu i innovador per aconseguir el desenvolupament personal, social i econòmic en un context de competència global. Per a una àrea urbana com la de Barcelona, que a la seva llarga tradició afegeix un pes específic molt rellevant dins l'estructura productiva dels sectors creatius, aquesta celebració constitueix una nova oportunitat d'intercanvi amb altres ciutats i d'aprofundiment en el desplegament de la creativitat com a element motor del progrés econòmic i social del futur.



Consulta avançada

Informe:

1.Temàtiques
2.Indicadors
3.Àmbit geogràfic
4.Any natural
5.Exportació

Selecciona les temàtiques:

  • Ciutat per als negocis
  • Mercat laboral i formació
  • Preus i costos
  • Societat del coneixement
  • Sostenibilidad i qualitat de vida
  • Sostenibilitat i qualitat de vida
  • Turisme

Tots

Guia d'ajuda

Polsi sobre la imatge:



Consulta avançada

Informe:

1.Temàtiques
2.Indicadors
3.Àmbit geogràfic
4.Any natural
5.Exportació

Selecciona les temàtiques:

  • Ciutat per als negocis
  • Mercat laboral i formació
  • Preus i costos
  • Societat del coneixement
  • Sostenibilidad i qualitat de vida
  • Sostenibilitat i qualitat de vida
  • Turisme

Tots

Guia d'ajuda

Polsi sobre la imatge: