Barcelona avui

Durant els darrers 20 anys, Barcelona ha experimentat una profunda transformació econòmica, urbanística i infraestructural, convertint-se en un centre econòmic i turístic de gran notorietat.

Barcelona és el principal centre d’una regió metropolitana de gairebé 5 milions d’habitants: la sisena aglomeració urbana d’Europa en termes poblacionals i la cinquena en ocupació industrial.

Barcelona és una ciutat que ha transformat la seva base econòmica en profunditat: la indústria segueix mantenint un pes important (al voltant del 13% de l’ocupació), però els serveis han guanyat un paper preponderant (amb un 82% dels llocs de treball). Sectors com els serveis a les empreses i les activitats lligades al turisme o el comerç tenen també un pes cabdal dins del conjunt de l’economia de la ciutat.

En els últims anys, també ha estat objecte d’un creixement dinàmic i diversificat el sector quinari, que agrupa un conjunt de sectors estratègics –com ara la sanitat, les indústries culturals, l’educació o l’art i entreteniment-, lligats a activitats innovadores i creatives, en els que Barcelona té un gran potencial.

L'oferta actual d'infrastructures de transport i comunicacions de la ciutat amb projectes com l'ampliació del port, de l´aeroport i el futur tren d'alta velocitat consolidaran Barcelona com el centre logístic més gran de l'Europa Meridional.

Destaca la posició de Barcelona com a port base de les principals companyies de creuers en la Mediterrània, fet que ha contribuït a posicionar la ciutat comtal com una important destinació turística a nivell mundial.

El reconeixement internacional de la ciutat ha crescut també gràcies a la millora continuada de la qualitat de vida, reflectida en l'evolució favorable de tot un conjunt de conceptes associats al clima, la geografia, els costums i la gastronomia mediterrània que juntament amb la riquesa del patrimoni històric i cultural, la qualitat arquitectònica i un grau elevat de cohesió social, conformen els trets característics de l'anomenat model Barcelona.


Els projectes de futur

El projecte 22@Barcelona transforma dues-centes hectàrees de sòl industrial del Poblenou en un districte productiu innovador que ofereix espais moderns per a la concentració estratègica d’activitats intensives en coneixement  mitjançant el desplegament de cinc clústers urbans dels sectors Media, Tic, Biomed, Energia i Disseny. En ells s’integren els diferents agents que constitueixen el sistema d’innovació -empreses tecnològicament avançades, universitats i centres de formació continua, i centres de recerca i de transferència de tecnologia- amb diversos agents de promoció que faciliten la interacció i comunicació entre els mateixos.  

A 31 desembre de 2008 el número total d’empreses instal·lades al 22@Barcelona és de 1.441, de les quals el 68,4% realitzen alguna activitat referida als clústers desenvolupats al territori. El nombre de treballadors a la zona se situa en 42.000. En termes de l’activitat desenvolupada per les empreses, el sector del Disseny és el més representat (amb el 33% del total), seguit del de les TIC (31%) i els Media (19%), mentre que el 6% són del sector de l’Energia  i el 4% de les empreses realitzen activitats lligades a les Tecnologies Mèdiques.

Barcelona potencia els sectors creatius tant des de l’àmbit  de la promoció econòmica com de la cultura, amb els següents projectes emblemàtics:
Els clústers dels Media i del Disseny del districte 22@. En el sector audiovisual s’hi ubica un gran centre multidisciplinar de referència, el Parc Barcelona Media, amb la vocació d’aglutinar els principals agents públics i privats per tal de millorar-ne la competitivitat i la projecció internacional. D’altra banda, el clúster del disseny tracta de facilitar la concentració estratègica dels principals agents econòmics, institucionals, docents i d'innovació del sector al voltant del futur centre del disseny DHUB.

La conversió d'antigues fàbriques i espais en desús en centres per a la creació impulsada per l’Institut de Cultura de Barcelona. Les fàbriques de creació pretenen pal•liar el dèficit històric d’espais de treball a la ciutat per als artistes, alhora que tracten d’impulsar la seva projecció al mercat nacional i internacional i fan de motor de nova activitat als barris on s’ubiquen. Aquest projecte implica la rehabilitació de 7 edificis que sumen un total de 30.000 metres quadrats, entre els que destaca especialment la nau central de la fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu -amb 12.000 metres quadrats- i altres antics recintes industrials com Can Ricart, l'Escocesa al Poble Nou i l'illa Philips del passeig de la Zona Franca. 

Barcelona ofereix una xarxa competitiva d’infraestructures logístiques i de transport afavorida per la proximitat de port i aeroport i per l’ampliació en curs d’ambdues infraestructures.

Pel que fa al port  de Barcelona, que l’any 2008 ha posat en funcionament la nova terminal A al Moll Adossat –que permet acollir vaixells de gran tonatge-, les obres d’ampliació en curs multiplicaran per 2,3 la seva superfície i  permetran assolir uns tràfics totals de 130 milions de tones i 10 milions de TEU.

D’altra banda, la recent entrada en funcionament  de la nova terminal de l’aeroport de Barcelona reforça la seva posició en l’àmbit europeu i augmentarà el seu potencial en el trànsit intercontinental.

Barcelona és actualment una destinació de turisme urbà de referència a escala mundial, el que fa d’aquesta activitat -de fort creixement en l’última dècada- un dels pilars de l’economia de la ciutat. Partint d’aquest èxit i per assolir un model de turisme que optimitzi l’equilibri entre residents i visitants s’ha endegat el Pla Estratègic de Turisme, que treballa en l’horitzó 2015 amb els propòsits de determinar els impactes que aquesta activitat genera a la ciutat, reflexionar sobre el model de turisme en la línea del creixement sostenible i implicar positivament a la ciutadania.

Un sector econòmic especialment beneficiat per l’impacte del turisme és el comerç barceloní, que rep més del 30% de la despesa internacional dels visitants amb targeta de crèdit. En aquest àmbit destaca l’associació comercial Shopping Line, que al llarg de 5 km agrupa comerços de la part alta de les Rambles, la Pl. Catalunya, el Passeig de Gràcia i la Diagonal.





Des de fa més de vint anys Barcelona està compromesa en el suport  de l’ocupació, l’emprenedoria i la competitivitat de les empreses a través de l’actuació de Barcelona Activa, l’agència de desenvolupament local de l’Ajuntament. Les iniciatives per a facilitar l’accés al mercat de treball comprenen actuacions d’orientació per a la inserció, de formació teòrica i experiencial i de dinamització socio-econòmica i del teixit associatiu dels diferents barris de la ciutat.

Així mateix s’ofereixen programes per a l’orientació professional, el desenvolupament competencial i el progrés professional del capital humà.

D’altra banda, el Centre per a la Iniciativa Emprenedora ha quadruplicat durant l’any 2008 els punts d’atenció i assessorament pels nous emprenedors.  En l’àmbit dels creixement empresarial destaca el foment d’empreses innovadores instal·lades al viver d’empreses, el programa de cooperació empresarial Xarxactiva d’empreses, l’esdeveniment del dia de l’emprenedor i el suport a la internacionalització, l’accés a finançament, la cooperació empresarial i el suport a la gestió estratègica. Finalment, l’espai Cibernarium aplega el viver d’empreses vinculades a Internet i la formació d’usuaris en les noves tecnologies.

L’atractivitat i la capacitat organitzativa de Barcelona l’han consolidada entre les ciutats líder en l’organització de congressos i reunions internacionals tant en l’àmbit europeu com en el mundial. En aquest context, Fira de Barcelona –que compta amb una cartera de 80 salons, reuneix 40.500 empreses directes i representades i rep 3,5 milions de visitants- juga un paper estratègic en l'economia catalana i espanyola com a plataforma de promoció econòmica i projecció internacional de les empreses.

15 dels seus salons són referents europeus -figurant entre els tres primers de la seva especialitat-, i lidera els salons industrials-professionals espanyols, tot generant una aportació anual a l'economia d'uns 2.500 milions d'euros i contribuint a crear 41.000 llocs de treball.

Amb els seus dos recintes -Montjuïc i Gran Via- Fira de Barcelona compta amb la major superfície firal d'Espanya (365.000 m² bruts per a exposició) i una de les primeres d'Europa, capacitat expositiva que la propera ampliació augmentarà en 40.000 m² addicionals.

La Regió Metropolitana de Barcelona concentra tres grans àrees d’activitats productives, terciàries i logístiques, amb estructures de suport  per avançar en al canvi del model de creixement  cap a l’economia del coneixement.

Geogràficament configuren un triangle de 3.243 ha. de superfície que comprèn: la Porta Internacional a l’àrea del Llobregat, amb les grans infraestructures properes del port i l’aeroport i -a tocar d’elles-  la Zona Franca; el Districte de la Innovació i la Creativitat del 22@, que avança en la transformació de la zona industrial de Poble Nou amb la instal•lació d’activitats intensives en coneixement i es completa amb el campus inter-universitari del Besòs i l’entorn de l’estació de l’Ave de la Sagrera; i el Corredor Mediterrani a l’àrea del Vallès, amb un conjunt consolidat d’espais industrials, serveis i recerca que obté importants sinergies de la proximitat a la Universitat Autònoma de Barcelona, el laboratori sincrotró Alba i el parc Creàpolis.

A Barcelona l’alimentació és un sector estratègic de futur, tant per la importància d’equipaments com Mercabarna o els  mercats municipals com per  la potència de la  fira Alimentària o el bon moment de la gastronomia catalana.

A aquests elements ja consolidats s’hi afegeix el projecte Barcelona Food Platform, que en 50 hectàrees de terreny a la Zona Franca facilitarà la implantació d’empreses alimentàries innovadores i oferirà l’accés a serveis i tecnologies que millorin els productes, els processos logístics i de distribució, els  permetin desenvolupar nous productes i augmentar la capacitat d’accés als mercats.

Es tracta, en definitiva, d’utilitzar la tecnologia més avançada per a millorar la qualitat dels aliments i garantir la seguretat alimentària. Està previst que la Barcelona Food Platform comenci a funcionar a principis de 2010 i que incorpori un espai d’enllaç entre universitat i empresa, un centre d’investigació de mercats, un servei d’inspecció sanitària i un altre dedicat a l’auditoria i la certificació, consolidant així l’aposta estratègica per augmentar la intensitat de coneixement i el valor afegit de l’activitat del sector. El projecte és impulsat des del Consorci de la Zona Franca, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.